Els pròxims dies 8, 9 i 10 de març seran jutjades Mónica Caballero i Francisco Solar a l’Audiència Nacional, acusades de pertinença al Comando Insurrecional Mateo Morral que va reivindicar l’atac a la Basílica del Pilar el 2 d’octubre de 2013. La petició de Fiscalia suma 44 anys per cadascuna, sota els càrrecs de pertinença a organització terrorista, estralls, lesions i conspiració. Així mateix, la Policia vincula el Comando Mateo Morral a la FAI-FRI, organització declarada terrorista per la UE que no és més que una marca sota la qual diferents grups anarquistes reivindiquen accions, sense cap organització que la sustenti.

A més a més, també vincula el Comando Insurrecional Mateo Morral amb els Grupos Anarquistas Coordinados (GAC). La tesi policial és que GAC i FAI-FRI comparteixen els mateixos objectius i ideologia de caire insurrecionalista, el que els serveix de pretext per considerar que són la mateixa organització. No obstant això, els GAC és una coordinadora de grups anarquistes que es va presentar públicament el 17 de juny del 2012. En el seu document de presentació es defineix com «un espai de coordinació on poder reunir potencials i dotar de major força i impacte social els continguts que traiem al carrer amb l’objectiu de transformar el món on vivim». Part de la seva activitat ha consistit a publicar cartelleria de difusió de les idees anarquistes i l’edició d’un llibre titulat Contra la Democracia.

La llarga tradició de lluita armada a l’Estat Espanyol ha fet que es construeixi un potent entramat antiterrorista: la Brigada d’Informació, dotació de recursos policials, seguretat privada, etc. Aquest suposa una ingent quantitat de recursos i interessos econòmics i polítics que després del desmantellament d’ETA necessita nous enemics interns per justificar la seva existència. En aquest sentit, Occident instrumentalitza l’aparició d’Estat Islàmic per justificar una nova onada lliberticida que recorre Europa implantant l’enduriment de les lleis antiterroristes, estats d’excepció, tipificació de nous delictes, normalització de la militarització als carrers, i un llarg etcètera. Tot això té com a finalitat el control social mitjançant la por per a dificultar les resistències a les mesures d’austeritat que necessita el neoliberalisme per seguir-se perpetrant. I té com a conseqüència, entre d’altres, la intervenció dels moviments socials i les organitzacions polítiques detractores dels diferents governs.

A l’Estat Espanyol veiem que hi ha hagut un enduriment de la Llei Antiterrorista propiciant definicions ambigües del concepte de terrorisme amb les que qualsevol forma de dissidència podria ser considerada com organització terrorista. També hem assistit a diferents operatius policials a diversos moviments polítics d’arreu de l’Estat, com als moviments independentistes Gallec i Basc, a les mostres de solidaritat internacional amb les lluites de Kurdistan i Ucraïna; a incomptables judicis a l’Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme arran d’emetre opinions i comentaris a les xarxes socials. L’últim capítol d’aquests esdeveniments l’han protagonitzat els titellaires empresonats a Madrid, que han sigut objecte d’un abús policial en representar una obra de teatre que precisament versava sobre abusos policials.

Pel que fa als entorns anarquistes, als darrers anys hi ha hagut diferents operacions policials en les quals, sota l’acusació de pertànyer a la fictícia organització GAC-FAI-FRI, han sigut detingudes una setantena d’anarquistes, de les quals al voltant de 40 resten a l’espera de judici. La darrera operació policial contra l’anarquisme a Catalunya ha colpejat el nostre barri. Dues companyes van ser detingudes el 28 d’octubre en el marc de l’Operació Pandora, i una tercera que no va poder ser detinguda aquell dia, va anar a declarar a l’Audiència Nacional sota el mateix marc el passat 29 de desembre. Totes tres companyes resten a l’espera de judici sota l’acusació de pertinença a organització terrorista. En total han sigut imputades 10 persones en aquesta darrera operació policial.

El cicle de mobilitzacions amplificat per l’esclat del 15M va fer tremolar els grans grups de poder en observar una lluita no canalitzada per les clàssiques organitzacions polítiques ni orientada a la seva perpetuació. D’aquesta manera, l’Estat es reorganitza per atacar els moviments més radicals d’aquest cicle de lluites intentant tallar de socarrel les manifestacions més radicals i obertament anticapitalistes que podrien qüestionar l’status quo actual. Veiem doncs com s’esdevenen les situacions repressives amb l’Aturem el Parlament, les Vagues Generals i les operacions policials contra l’anarquisme. Els moviments anarquistes: no vinculats a partits polítics, amb radicalitat en el discurs i mancats de grans infraestructures organitzatives, es presenten segons la lògica de l’Estat com un objectiu idoni per exemplificar la força i la capacitat de l’aparell repressiu; també com a mesura preventiva i per sembrar la por a la resta de moviments polítics. Així doncs, pensaven que ens podrien aïllar, que estàvem soles, i que els hi seria fàcil acabar amb nosaltres, però la realitat ens demostra que la solidaritat arriba de tot arreu i que el suport mutu ens ha enfortit.

En les nostres mans està dotar-nos d’eines per afrontar la repressió i aprendre a cuidar-nos entre nosaltres en els moments difícils. Hem de transformar la por que ens intenten injectar en nous ànims i energies per continuar endavant amb la nostra lluita. Des de l’Oca Negra volem manifestar la nostra solidaritat amb la Mónica i el Francisco i fem una crida a la participació en els actes i mobilitzacions de suport que es duguin a terme.

La solidaritat i el suport mutu són pilars fonamentals per posar fre a la repressió.

Davant els seus intents d’anul·lació, enfortim els nostres lligams.
Davant els seus cops repressius, plantem cara colze a colze!

Oca Negra, Assemblea Llibertària del Clot-Camp de l’Arpa.
2 de març del 2016