Aquest és un missatge de complicitat a totes les persones que, com nosaltres, lluiten dia a dia als carrers:

Som moltes les que en algun moment de les nostres vides vam prendre la decisió de no tolerar més la manera com funciona el món que ens ha tocat viure. La nostra experiència, els nostres coneixements, les nostres il·lusions… són moltes les coses que determinen on veiem els problemes i quines són les solucions que plantegem. Algunes volem viure sense estats, altres es guien per la noció de la justícia, sovint ens mouen les ànsies de llibertat —tot i que no sempre ens posem d’acord en com la interpretem— i totes estem d’acord en què, com a mínim, el Capitalisme és un enemic a abatre.

Sí, les nostres diferències són abundants, fins i tot entre les que vam decidir organitzar-nos i lluitar entorn de l’anarquisme. D’entrada, trobaríem ingenu voler unir-nos en un pensament únic, una estratègia comuna; però més encara: ho trobaríem contraproduent. La força de la lluita per la llibertat rau en la seva diversitat, com una hidra de mil i un caps que és impossible destruir perquè on els amics de l’ordre en tallen un, en creixen un centenar de nous.

En els darrers anys hem pogut viure una escalada repressiva que certament ha aprofitat les particularitats de cada moviment polític o grup de represaliades, que ha fet molt d’èmfasi en definir-nos i que s’ha esforçat especialment en crear la il·lusió de què només unes n’érem l’objectiu, que s’estava atacant a una minoria de persones que duien a terme unes poques activitats intolerables dins d’un oceà d’opcions acceptables per la societat democràtica. Però tot és mentida, i per veure-ho només cal fer un repàs del que hem viscut als darrers anys: les operacions contra l’anarquisme —Pandora i Piñata—; les persecucions repressives arran de la revolta de Can Vies, l’aturada del Parlament i les diverses vagues generals; les detencions per simples comentaris que posen en qüestió l’status quo a les xarxes socials i fins i tot l’aprovació i imminent implantació (1 de juliol) de la infame Llei Mordassa. Aquests són només alguns dels exemples que demostren que totes ens trobem en el punt de mira.

No importa la forma en la qual manifestem les nostres idees; si les nostres accions i paraules posen en qüestió el sistema imperant som susceptibles de formar part d’aquesta escalada repressiva. El fet que no totes hàgim estat represaliades encara, no demostra que hi hagi camins «acceptables» dins de la Democràcia; només que els opressors no són prou forts per esclafar-nos i que no donen abast, que han d’anar a poc a poc i crear un clima repressiu on es normalitzi la persecució de la dissidència.

Per això no volem que la diversitat de la qual parlàvem al principi sigui sinònim d’aïllament. Totes les que lluitem tenim, com a mínim, una cosa en comú: l’odi de les que manen. Totes som prou madures per entendre que sovint les nostres lluites no són iguals i que fins i tot poden ser contradictòries, però també ho som per entendre que podem estar d’acord en algunes coses sense estar-ho en tot, i ara ho estem a l’entendre que hem de fer front a la repressió i que si ho fem juntes podrem colpejar amb més força. Ara toca fer ús de la nostra millor arma i teixir una xarxa de solidaritat que faci que la seva repressió quedi esmorteïda i que ens permeti, alhora, contraatacar amb totes les nostres energies.

lluitantrespondrem-web carteldefinitivo_web

Aquest dissabte 13 de juny tenim l’ocasió de demostrar que no només podem sobreviure a la seva repressió, sinó que tot i la por que ens han fet patir i el mal que hem sofert, podem recuperar-nos i sortir al carrer a dir que ja n’hi ha prou. Fem d’aquesta ocasió una prova real d’aquesta xarxa de solidaritat, un pas més de molts altres que han de venir. Amb la repressió volen que ens enfonsem, que ens quedem aïllades, que la por ens porti a la submissió. Però juntes convertirem la repressió en una oportunitat per organitzar-nos i trobar noves formes d’atacar a qui ens oprimeix i ens condemna a una vida de misèries.

Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem.

10 de juny del 2015,
Oca Negra,
Assemblea Llibertària del Clot-Camp de l’Arpa